Page 1 sur 1

Xanthiopyxis oblonga Ehr.

MessagePosté: 15 Juin 2012 11:28
de Ferran
Diatomite de Saint-Laurent-la-Vernède, cédée par André Advocat.

Syn.: Pyxidicula oblonga (Ehr.) Kutz.

Valve de forme ovale, extrêmités arrondies et surface convexe, avec des nombreux processus circulaires, de distribution irrégulière, de la plupart desquels une épine surgit, perpendiculaire à la surface de la valve, peu visibles en vue valvaire. Les processus, à la périphérie de la valve sont de petite taille et plus nombreux et ils créeent une dense couronne marginale d'épines.
La cellule a des dimensions de 30x20 µm, les processus centraux arrivent à mesurer 2 µm et les épines périphériques sont au nombre de 18 en 10 µm.
Dimensions, selon Suto : 31-70 µm x 18-40 µm.

Lefébure la cite et la qualifie comme rare
Cette espèce se trouve, abondant à l'Éocène et elle devient rare depuis l'Oligocène inférieure jusqu'au Miocène.
Une révision du genre et une description des espèces fossiles, se trouve à :
Suto, I. (2004). Fossil marine diatom resting spore morpho-genus Xanthiopyxis Ehrenberg in the North Pacific and Norwegian Sea. Paleontological Research, 8(4), 283-310.
http://www.geocities.jp/restingspace2/M ... pyxis.html
Suto signale la possibilité que le genre Xanthiopyxis soit formé par des spores d'espèces éteintes de Chaetoceros.

xanthiopyxis_oblonga_ehr_1844.jpg
Exif et Meta MicroCartouche xanthiopyxis_oblonga_ehr_1844.jpg (179.16 Kio) Vu 1462 fois


xanthiopyxis_oblonga_ehr_2.jpg
Exif et Meta MicroCartouche xanthiopyxis_oblonga_ehr_2.jpg (248.69 Kio) Vu 1462 fois





Valva de forma ovalada, extrems arrodonits i superfície convexa, amb nombrosos processus circulars, de distribució irregular, de la majoria dels quals sorgeix una espina perpendicular a la superfície de la valva, poc visibles en vista valvar. Els processus, a la perifèria de la valva són de mida menor i més nombrosos i originen una densa corona marginal d’espines.
La cèl•lula te unes dimensions de 30x20µm, els processus centrals arriben a mesurar 2µm i les espines perifèriques són en nombre de 18 en 10µm.
Dimensions, segons Suto: 31-70µm x 18-40µm.

Lefébure la cita i la qualifica com a rara.
Aquesta espècia es troba, abundant al Eocè i esdevé rara des del Oligocè inferior fins al Miocé.
Una revisió del gènere i una descripció de les espècies fossils, es troba a:
Suto, I. (2004). Fossil marine diatom resting spore morpho-genusXanthiopyxis Ehrenberg in the North Pacific and Norwegian Sea. Paleontological Research, 8(4), 283-310.
http://www.geocities.jp/restingspace2/M ... pyxis.html
Suto assenyala la possibilitat de que el gènere Xanthiopyxis sigui format per espores de espècies extingides de Chaetoceros.